Tornen els temps de prosperitat a Silicon Valley. Els parcs d’oficines al llarg de la carretera 101 estan adornats de nou amb la insígnia d’empreses emergents esperançadores. El preu dels lloguers s’està disparant, així com la demanda d’apartaments vacacionals luxosos a ciutats de vacances com llac Tahoe; senyal que s’hi amassen fortunes. L’Àrea de la Badia va ser el bressol de la indústria dels semiconductors i de les empreses d’informàtica i Internet que hi han crescut seguidament. Els seus mags han aportat moltes de les meravelles que fan que el món se senti futurista: des de pantalles de telèfon tàctils fins a la cerca instantània de grans biblioteques o el poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distància. El ressorgiment de l’activitat empresarial des de 2010 suggereix que el progrés no s’atura.
Així doncs, pot sorprendre que a Silicon Valley n’hi hagi que pensin que el lloc està estancat i que l’índex d’innovació s’ha anat reduït durant dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern de Facebook, diu que la innovació als Estats Units està “en algun punt entre mal ferida i morta”. Enginyers de diferents àrees comparteixen sentiments de desil•lusió similars. També, un grup petit però creixent d’economistes creu que l’impacte econòmic de les innovacions d’avui en dia pot ser inferior al d’aquelles del passat.
[...]
Les innovacions alimentades per un poder de processament barat estan sorgint en tots els àmbits. Els ordinadors comencen a comprendre el llenguatge natural. La gent controla videojocs només a partir del moviment del cos —una tecnologia que pot ser que aviat trobi aplicació en bona part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir en massa una gamma d'objectes cada cop més complexa i pot ser que aviat passi als teixits humans i altres matèries orgàniques.
Un pessimista de la innovació podria dir que això es fer castells en l’aire. Però la idea que el creixement liderat per la tecnologia ha de romandre estable o disminuir constantment, en lloc de pujar i baixar, està en contradicció amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement en la productivitat durant l’època de l’electrificació no va ser constant. El creixement va ser lent durant un període d’innovacions elèctriques importants a finals del segle XIX i principis del XX; més endavant, es va disparar.