Tornen els dies de prosperitat a Silicon Valley. Les insígnies d’empreses emergents esperançades tornen a ornar els parcs empresarials de la Ruta 101. Els lloguers es disparen, i també ho fa la demanda de luxoses cases de vacances a ciutats turístiques com Lake Tahoe, mostra de l’acumulació de fortunes. L’Àrea de la Badia era el punt de partida de la indústria de semiconductors i d’empreses informàtiques i d’internet que han crescut al seu pas. Els seus artífexs ens han aportat moltes de les meravelles que fan que el món sembli futurista, des de telèfons amb pantalla tàctil fins a la cerca immediata en grans biblioteques, passant pel poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distància. Des del 2010, la seva activitat empresarial s’ha reactivat, la qual cosa suggereix que el progrés està en marxa.
Així doncs, pot semblar sorprenent que alguns a Silicon Valley pensin que el lloc està estancat i que fa dècades que la taxa d’innovació fluixeja. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern a Facebook, diu que la innovació als Estats Units es troba «entre l’agonia i la mort». Enginyers de tota mena d’àmbits comparteixen aquest sentiment de decepció i, segons un petit però creixent grup d’economistes, l’impacte econòmic de les novetats actuals és més aviat tènue en comparació del passat.
[...]
En general, les novetats impulsades per la capacitat de processament barata estan prenent el vol: els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural; les persones controlen els videojocs només amb el moviment del cos —una tecnologia que es podria fer servir a gran part del món empresarial—; i la impressió en tres dimensions és capaç de produir en massa una gamma d’objectes cada cop més complexa, i aviat es podria aplicar als teixits humans i a d’altres materials orgànics.
Els pessimistes de la innovació potser consideren que es tracta de badomeries. Ara bé, la idea que el creixement impulsat per la tecnologia no s’ha d’aturar mai o, si disminueix, ho ha de fer ininterrompudament —no pas apagar-se i encendre’s de manera intermitent— no casa amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que l’augment de la productivitat durant l’era de l’electrificació va ser desigual. El creixement va ser lent durant un període d’importants innovacions elèctriques a la darreria del segle XIX i començament del XX; després, però, es va disparar.