Source text in English | Translation by Laia Vilanova (#26407) |
Boom times are back in Silicon Valley. Office parks along Highway 101 are once again adorned with the insignia of hopeful start-ups. Rents are soaring, as is the demand for fancy vacation homes in resort towns like Lake Tahoe, a sign of fortunes being amassed. The Bay Area was the birthplace of the semiconductor industry and the computer and internet companies that have grown up in its wake. Its wizards provided many of the marvels that make the world feel futuristic, from touch-screen phones to the instantaneous searching of great libraries to the power to pilot a drone thousands of miles away. The revival in its business activity since 2010 suggests progress is motoring on. So it may come as a surprise that some in Silicon Valley think the place is stagnant, and that the rate of innovation has been slackening for decades. Peter Thiel, a founder of PayPal, and the first outside investor in Facebook, says that innovation in America is “somewhere between dire straits and dead”. Engineers in all sorts of areas share similar feelings of disappointment. And a small but growing group of economists reckon the economic impact of the innovations of today may pale in comparison with those of the past. [ … ] Across the board, innovations fueled by cheap processing power are taking off. Computers are beginning to understand natural language. People are controlling video games through body movement alone—a technology that may soon find application in much of the business world. Three-dimensional printing is capable of churning out an increasingly complex array of objects, and may soon move on to human tissues and other organic material. An innovation pessimist could dismiss this as “jam tomorrow”. But the idea that technology-led growth must either continue unabated or steadily decline, rather than ebbing and flowing, is at odds with history. Chad Syverson of the University of Chicago points out that productivity growth during the age of electrification was lumpy. Growth was slow during a period of important electrical innovations in the late 19th and early 20th centuries; then it surged. | Tornen els dies de prosperitat a Silicon Valley. Les insígnies d’empreses emergents esperançades tornen a ornar els parcs empresarials de la Ruta 101. Els lloguers es disparen, i també ho fa la demanda de luxoses cases de vacances a ciutats turístiques com Lake Tahoe, mostra de l’acumulació de fortunes. L’Àrea de la Badia era el punt de partida de la indústria de semiconductors i d’empreses informàtiques i d’internet que han crescut al seu pas. Els seus artífexs ens han aportat moltes de les meravelles que fan que el món sembli futurista, des de telèfons amb pantalla tàctil fins a la cerca immediata en grans biblioteques, passant pel poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distància. Des del 2010, la seva activitat empresarial s’ha reactivat, la qual cosa suggereix que el progrés està en marxa. Així doncs, pot semblar sorprenent que alguns a Silicon Valley pensin que el lloc està estancat i que fa dècades que la taxa d’innovació fluixeja. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern a Facebook, diu que la innovació als Estats Units es troba «entre l’agonia i la mort». Enginyers de tota mena d’àmbits comparteixen aquest sentiment de decepció i, segons un petit però creixent grup d’economistes, l’impacte econòmic de les novetats actuals és més aviat tènue en comparació del passat. [...] En general, les novetats impulsades per la capacitat de processament barata estan prenent el vol: els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural; les persones controlen els videojocs només amb el moviment del cos —una tecnologia que es podria fer servir a gran part del món empresarial—; i la impressió en tres dimensions és capaç de produir en massa una gamma d’objectes cada cop més complexa, i aviat es podria aplicar als teixits humans i a d’altres materials orgànics. Els pessimistes de la innovació potser consideren que es tracta de badomeries. Ara bé, la idea que el creixement impulsat per la tecnologia no s’ha d’aturar mai o, si disminueix, ho ha de fer ininterrompudament —no pas apagar-se i encendre’s de manera intermitent— no casa amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que l’augment de la productivitat durant l’era de l’electrificació va ser desigual. El creixement va ser lent durant un període d’importants innovacions elèctriques a la darreria del segle XIX i començament del XX; després, però, es va disparar. |