Who cast that first fateful tomato that started the La Tomatina revolution? The reality is no one knows. Maybe it was an anti-Franco rebellion, or a carnival that got out of hand. According to the most popular version of the story, during the 1945 festival of Los Gigantes (a giant paper mâché puppet parade), locals were looking to stage a brawl to get some attention. They happened upon a vegetable cart nearby and started hurling ripe tomatoes. Innocent onlookers got involved until the scene escalated into a massive melee of flying fruit. The instigators had to repay the tomato vendors, but that didn't stop the recurrence of more tomato fights—and the birth of a new tradition.
Fearful of an unruly escalation, authorities enacted, relaxed, and then reinstated a series of bans in the 1950s. In 1951, locals who defied the law were imprisoned until public outcry called for their release. The most famous effrontery to the tomato bans happened in 1957 when proponents held a mock tomato funeral complete with a coffin and procession. After 1957, the local government decided to roll with the punches, set a few rules in place, and embraced the wacky tradition.
Though the tomatoes take center stage, a week of festivities lead up to the final showdown. It's a celebration of Buñol's patron saints, the Virgin Mary and St. Louis Bertrand, with street parades, music, and fireworks in joyous Spanish fashion. To build up your strength for the impending brawl, an epic paella is served on the eve of the battle, showcasing an iconic Valencian dish of rice, seafood, saffron, and olive oil.
Today, this unfettered festival has some measure of order. Organizers have gone so far as to cultivate a special variety of unpalatable tomatoes just for the annual event. Festivities kick off around 10 a.m. when participants race to grab a ham fixed atop a greasy pole. Onlookers hose the scramblers with water while singing and dancing in the streets. When the church bell strikes noon, trucks packed with tomatoes roll into town, while chants of "To-ma-te, to-ma-te!" reach a crescendo.
Then, with the firing of a water cannon, the main event begins. That's the green light for crushing and launching tomatoes in all-out attacks against fellow participants. Long distance tomato lobbers, point-blank assassins, and medium range hook shots. Whatever your technique, by the time it's over, you will look (and feel) quite different. Nearly an hour later, tomato-soaked bombers are left to play in a sea of squishy street salsa with little left resembling a tomato to be found. A second cannon shot signals the end of the battle. | Qui va llançar el primer tomàquet que va desencadenar la revolució de la Tomatina? Realment ningú ho sap. Potser fos una revolta contra Franco, o un carnaval que se’n va anar de les mans. Segons la versió més popular de la història, el 1945, durant la festa dels Gegants i Capgrossos (una desfilada de titelles de paper maixé), els vilatans van organitzar una batussa per cridar-ne l'atenció. Es van trobar un carret de verdures i hortalisses que hi havia prop i van començar a llançar-s’hi tomàquets madurs. Els espectadors que no hi tenien res a veure van acabar ficats en la baralla i l'escena va derivar en una aglomeració massiva d’hortalisses volant. Els instigadors del succés van haver de compensar econòmicament els venedors de tomàquets, però això no va impedir que tornés a haver-hi més baralles de tomàquets – i a néixer una nova tradició. Temoroses d'una revolta que anés a més, les autoritats van decretar, suavitzar i tornar a decretar, una sèrie de prohibicions els anys 50. El 1951, els habitants que van desafiar la llei van ser empresonats fins que va haver-hi una protesta pública demanant el seu alliberament. El desafiament descarat més famós contra les prohibicions de la Tomatina va tenir lloc el 1957, quan els partidaris de la festa van realitzar la simulació d'un funeral del tomàquet amb taüt i processió. Després de 1957, l'administració municipal va decidir gestionar la batalla: hi va establir algunes regles i en va acceptar la boja costum. Encara que els tomàquets en són al primer pla, hi ha tota una setmana de festes prèvies a la baralla final. Aquestes festes, en honor dels sants patrons de Bunyol –la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Lluís Bertran– inclouen desfilades, música i focs artificials a l'estil jovial espanyol. Amb la intenció de guanyar forces per a la batalla imminent, se serveix una colossal paella el vespre anterior a la baralla, presentant-hi el plat estrella valencià d'arròs, marisc, safrà i oli d'oliva. Avui aquest desenfrenat festival disposa d’un cert ordre. Els organitzadors han arribat a conrear una varietat especial de tomàquets de mal gust només per a aquest esdeveniment anual. La festa comença cap a les 10 del matí, quan els participants competeixen per agafar-ne un pernil fixat a la part superior d'un pal greixós. Els espectadors tiren aigua amb una mànega als lluitadors de la batalla i mentrestant es canta i es balla al carrer. Quan la campana de l'església toca les 12 del migdia, els camions carregats de tomàquets entren al poble i la gent comença a corejar més i més "to-mà-quet, to-mà-quet!". Llavors comença l'esdeveniment principal amb el tret d'un canó d'aigua, que es el senyal de llum verda per aixafar i llançar tomàquets en una baralla increïble contra els altres participants. Hi ha llançaments de tomàquets a llarga distància, trets a boca de canó i a mitja alçada: sigui quina sigui la teva tècnica, per quan s'hagi acabat tindràs un aspecte (i et sentiràs) ben diferent. Prop d’una hora més tard, els bombardejos de tomàquets deixen pas a un mar de salsa al carrer, en la qual és difícil trobar-hi alguna cosa semblant a un tomàquet. Un segon tret de canó indica la fi de la batalla. |