Benvolguts companys/as,
com ja havia anunciat fa unes setmanes, varem crear el primer centre cultural argentí a la comarca del Penedès. la difusió de la nostre cultura a la comarca, es el nostre principal objectiu, però el volem també, es recalcar els vincles molt estrets existents entre las dues cultures. Com ben sabeu, la influència dels catalans a la argentina va a ser molt important. Una de les nostres propostes als diferents departaments de cultura va a ser la organitzaci... See more Benvolguts companys/as,
com ja havia anunciat fa unes setmanes, varem crear el primer centre cultural argentí a la comarca del Penedès. la difusió de la nostre cultura a la comarca, es el nostre principal objectiu, però el volem també, es recalcar els vincles molt estrets existents entre las dues cultures. Com ben sabeu, la influència dels catalans a la argentina va a ser molt important. Una de les nostres propostes als diferents departaments de cultura va a ser la organització de xerrades itinerants per les biblioteques de la comarca, sobre precisament aquest tema.
Tenim bastant material sobre aquest tema. també varem contactar amb una argentina que dedica el seu temps lliure a escriure sobre catalans celebres a l’argentina, els catalans al riu de la plata, etc. el problema es que tots els seus textos estan escrits en castellà, així que mentre m’organitzo per a traduir-los (s’accepten tots els oferiments voluntaris) m’agradaria compartir amb vosaltres uns textos referents als catalans a l’argentina, i voldria la vostre opinió respecte a aquest tema. Vos sembla interessant? Creieu que els catalans a la comarca trobarien això interessant també?
Moltes gracies per haver-vos aturar uns minuts a llegir aquestes paraules.
salutacions,
Patrick
=====================
La presencia catalana a l’argentina va unida als orígens de la seva independència. Així Felip Sentenach i Gerard Esteve i Llach encapsa-l’en la llista de promotors del moviment independentista , que sempre troba noms catalans en llocs prominents de la historia fundacional de l’argentina . Els “miñones catalanes” constituïen una companyia de 146 homes, comandada per Rafael bofarull, josep grau Cristòfol salvanyac i Jaume Ferrer, que defensaven Buenos Aires. Entre els oficials figuraven dos dels cuals ocuparen un lloc de preeminència en els fets revolucionaris de 1810, Joan Larrea fou president de l’Assemblea de constituents, i Domenec Matheu arriba a ser president de la Primera Junta. Blai Parera fou l’autor de la musica de l’himne nacional argenti. Francesc Garulla seria el fundador del primer asil de menors de l’Argentina, de una fabrica de tèxtils de un establiment de construcció de maquines i de una escola d’arts i oficis. Cal anomenar també el cartògraf Josep M Cabre, el music Eliseu Canton, l’explorador Esteve Rams, l’heroïna Vilar. També Fidel Roig Matons, autor d’una col•lecció de suardes que historien les gestes del general San Martin. Lluís Macaya que il•lustra la traducció catalana del Martin Fierro, el gravador Pompeu Audivert, l’escultor Jordi Casals autor del monument a Jose Hernandez, creador del Martin Fierro, Joan Merli fundador de l’editorial Poseidon, Joan Cuatrecases, metge i professor universitari Josep Rovira Armengol, advocat, historiador i diplomàtic, Lluís Santalo matemàtic, el doctor Lluís Saye eminència mundial, especialista en el tractament de la tuberculosi.
La presencia de catalans emigrats o exiliats, va deixar petjada perenne a l’Argentina, ja que la majoria s’han dedicat a la industria i al comerç. Hi han sobresortit Antoni Lopez Llausas, fundador de l’Editorial Sudamericana, la família Amat, en el camp tèxtil i representants de la Perkins; Sebastià Bago fundador dels laboratoris que porten el seu nom; Masllorens de la fabrica Atma d’aparells elèctrics per a la llar, Ricat Rosell de la Camionera Mendocina agencia de transports.
El 1857 es constituí, l’Associacio Catalana de Socors Mutuals Montepio de Montserrat.
El Casal de Catalunya, que te seu en un edifici modernista, i tenia esbart, orfeo i cuadra escènic. I destacaren com a actors Albert Closas i Núria Montse. Des de la segona dècada del segle XX fins als anys seixanta hi va haver, sobretot a Buenos Aires, temporades regulars i amb èxit de teatre català.
A l’interior del país han persistit amb mes o menys vigoria el Club Català de Cordoba, el Centre Català de Rosario, el Centre Català de Mendoza, el Casal Català de Mar del Plata, l’Agrupacio Catalana de Pergamino.
Intensa fou la tasca del Comitè Llibertat durant la dictadura de Primo de Ribera i la Gerra Civil, sota l’impuls de Pere Seras, el qual es va destacar juntament amb Hipòlit Nadal i Mallol i Joan Llorens, i llurs famílies, en els episodis que es produïren a arran del viatge a Amèrica de Francesc Macià des d’una perspectiva independentista.
Des del segle XIX han existit unes seixanta publicacions en català com La Nacion Catalana, L’areneta, La Papallona, Catalunya al Plata, Catalunya Nova, Catalonia, Catalunya i Virolai. Al segle XX les publicacions tenien cada vegada mes un caire nacionalista: Ressorgiment n’és es el màxim exponent es la revista en català de mes durada de tot Amèrica i servi de tribuna a l’independentisme per defensar els drets nacionals de Catalunya.
El 1952 es funda el Grup Joventut Catalana de caire independentista i vasta acció cultural: mostra del llibre català, aplec de la sardana, sicles de conferencies de formació, etc. El 1966 es constituí en Obra Cultural Catalana, alternativa a l’actitud poc combativa del Casal de Catalunya. S’ha dedicat a la difusió de la cultura catalana en l’àmbit argenti i ha programat recitals de Raimon i altres autors catalans. Al voltant del que hom coneix com El Gran Buenos Aires, en diverses èpoques nasqueren entitats locals com el Centre Català de Quilmes, Les Quatre Barres de Moron i Llar Catalana de Temperley.
Contemporàniament destaquen algun catalans com Figuerola o Mon Roig han estat ministres de govern argenti cal recordar la figura de l’investigador català Ricard Monner-Sans que arriba de jove al país i publicá el llibre Los Catalanes en la Argentina i també la influencia que van exercir-hi artistes com Margarida Xirgu, Conxita Badia o Antoni Cunill Cabanellas director teatral i mentre de actors. ▲ Collapse
|
Login to reply/comment 
